Hola, som un bòtil de lleixiu i fa 4 anys que estic a l’abocador de Milà.

llexiu

Sí, sóc un envàs de plàstic, concretament sóc un envàs de polietilè d’alta densitat (PE-HD), i n’estic molt orgullós! Pel fet de ser d’aquest material impermeable, resistent a la humitat i dur, he viscut com a pot de xampú i també he estat suavitzant per a la roba. M’encantava que em tiressin al contenidor de reciclatge. Sempre pensava… i ara què seré? Un detergent de roba delicada? Un pot de crema corporal? Era excitant! El dia que em vaig trobar convertit en un bòtil de lleixiu, em vaig sentir molt bé, tenia un color tant bonic i feia una olor a net! Sabia que quan m’empressin les persones sentirien aquesta sensació tant agradable de les coses netes. I d’un dia per l’altre em vaig trobar aquí, a l’abocador de Milà, envoltada de residus bruts, descolorits, amb mala olor i sobretot, tristos. Si, això és el que es respira aquí, tristesa, abandonament, desolació. Amb el que jo hauria pogut ser si m’haguessin reciclat! Però no està a les nostres mans decidir…
Nosaltres no podem decidir, tu sí. #DecideixReciclar

Comparteix a les xarxes socialsShare on Facebook0Tweet about this on TwitterPin on Pinterest0